La alexandrita és una de les pedres precioses més exòtiques i rares del món. De dia, té una semblança amb el "foc verd" de les maragdes i, de nit, adopta el brillant llustre vermell dels robins. La alexandrita es va descobrir per primera vegada al voltant de 1830, el dia de l'aniversari del Tsar Alexandre de Rússia, de qui va prendre el nom. La major font d'alexandrita del món es troba en l'estat de Mines Geria, al Brasil. El 1987, a la mina de Lavra de hematita, es va trobar el jaciment de Alejandrita del món. En altres temps, Rússia va ser una de les majors fonts d'alexandrita, avui en dia, però, els jaciments de Rússia estan gairebé esgotats, a causa de la intensa extracció que han patit. El 1993, es va trobar una altra font d'aquesta extraordinària pedra preciosa prop de la frontera entre Tanzània i Moçambic.
El canvi de color no és un fenomen exclusiu de la alexandrita, però, els extrems als quals arriba el canvi de color en aquesta pedra preciosa sobrepassen a totes les altres pedres. Quan la alexandrita s'observa a la llum del dia o llum fluorescent, el seu color oscil entre verd mig i blavós, però quan se l'observa sota llum incandescent, el seu color és vermell violaci. La alexandrita és bastant resistent 8mohs. La seva duresa només la superen les pedres precioses.
El grau de canvi de color és el primer punt i el més important a l'hora de calcular el valor de les Alexandrita.
